Griegu modernu

Griegu
Ελληνικά / Eliniká'
Faláu en Grecia (11 millones)
 Xipre
 Xunión Europea
Rexones d'Italia, Albania y pequeñes comunidaes en distintes partes del mundu.
Rexón Sureste d'Europa
Falantes 12 a 15 millones
Familia Indoeuropéu

 Griegu
  Xónicu-Áticu
   Griegu modernu

Alfabetu Griegu
Estatus oficial
Oficial en Grecia
 Xipre
 Xunión Europea
 Italia
 (llingua minoritaria en delles zones)
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 el
ISO 639-2 gre / ell
ISO 639-3 ell

El griegu modernu o neogriegu[1] considérase la última etapa na evolución del idioma griegu, y correspuéndese a la variante d'esti idioma falada dende la Edá Moderna hasta l'actualidá. Tómase simbólicamente como fecha del so surdimientu la cayida de Constantinopla (1453), anque dicha fecha nun se correspuende con una frontera llingüística clara y munches de les carauterístiques fonétiques modernes del idioma yá apaecieren sieglos antes. Mientres gran parte d'esti tiempu, esistió una situación de diglosia, con distintes dialeutos orales rexonales al llau de formes escrites arcaiques. Mientres los sieglos XIX y XX foi importante la polémica llingüística en redol a la variante popular o demótica (dimotikí) y la culta arcaizante (kazarévusa). El griegu modernu actual ta basáu na variante demótica y ye la llingua oficial de Grecia y Xipre.

  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: neogriegu

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search